Qui diu que els somnis no es fan realitat?
Passejades pel barri gòtic a mitja nit, carrerons empedrats, mirades de complicitat, brindis amb copes i de manera informal i còmoda, de fons una música intercanviada i sobretot molta màgia.
Hem passat d'un fins després a un adéu (per sempre?).
Les agafes al vol i els exprimeixes tota la seva màgia que duen dintre. Tot el que durant un any hem anat omplint de mica en mica.
Només qui ho ha viscut sap de que estic parlant i de la magnitut que ha agafat. Esper un dia poder-lo tornar-lo agafar amb les mans per poder-ho repetir.
Hem passat d'un fins després a un adéu (per sempre?).
D'abraçades càlides a les virtuals.
De besades fogoses a ...
Dejar fluir el momento y agarrar el recuerdo es lo que lo vuelve eterno. No crec que un adeu sigui mai per sempre. I si, tal vegada ho sigui, sempre quedarà un motiu per brindar i celebrar aquests tipus de regals que ens dona la vida.
ResponderEliminarM´encanta el teu blog! Una besada ben forta! :)