Dones valentes

                                  

Després del gran èxit que ha tengut el best seller " 50 sombras de grey" vull opinar  ara que s'acosta 

dia 8 de març - dia internacional de la dona treballadora - ni precàries pel capitalisme, ni submisses 

pel patriarcat, REBELS i COMBATIVES!!!

Aquesta febre del llibre i la pel-lícula des del meu parer contribueix a perpetrar el problema de la 

violència de gènere. L'Abús emocional també hi és present a quasi totes les interaccions. Novel·les 

com aquestes no fan més que agreujar els problemes de violència gènere. Fins aquí la meva petita 

aportació, ja que no li vull donar més màrqueting i protagonisme. 

L'entrada a n'aquest Blog la protagonitza na Domina Zara, la reina espanyola del sadomasoquisme, se sincera amb el públic i explica la seva pràctica eròtica. Per a ella té un sentit la dominació sexual, ja que l'entèn com una activitat creativa i exaltadora de la LLIBERTAT INDIVIDUAL.

Xerrades i vins

Dies de pluja, de tranquil·litat, sopars amb companyia i donam pas a recordar els moments de l'estiu. L'hem despedit per la porta del darrera però el tenim present a cada sopar o reunió.
Entre rialles i glopets de vi et diem adèu, fins l'any que ve.
Passarem a substituir els gin-tònics refrescants d'una verbena per una terrasseta d'hivern vora la mar i un te calent. Les mans fredes rebran la calentor de la tassa que crema i el de la cara per una fonganya.

LA MIRADA

La transparència en la seva mirada demostra el seu patiment que arrossega. 

Uns ulls que pel seu aspecte haurien de ser juganers, vius, infantils i amb un aire rèbel però la vida l'hi ha fet pagar el preu més alt, la TRISTESA!

Quants cops a la vida no s'ha valorat el que tenim a les nostres mans? Doncs no ho sabem fins que no ho hem perdut, quan la foscor ens evadeix només som capaços de voler la llum, de llevar-nos el tel que ens tapa els ulls i estendre les ales per volar molt lluny, molt alt cap on surt de nou el sol com el planeta més petit on va aterrar un dia el petit príncep. 

Davant teu, darrera aquest vidre entelat se t'escapa el teu somni, la teva il-lusió...i és que prefereixo seguir somiant a no obrir els ulls a la dura realitat!

Després de molt de temps sense fer cap entrada,dies, setmanes inclus m'atreviria a dir un any vull compartir ela meu blog personal.  Desde un caire de maduració,reflexió.. i tot un seguit de canvis com ho fan els camps de la verema...

La persona a qui més estimes, a vegades és la que et fa sentir més tristesa!

Somnis comtals

Qui diu que els somnis no es fan realitat?

Les agafes al vol i els exprimeixes tota la seva màgia que duen dintre. Tot el que durant un any hem anat omplint de mica en mica.

Només qui ho ha viscut sap de que estic parlant i de la magnitut que ha agafat. Esper un dia poder-lo tornar-lo agafar amb les mans per poder-ho repetir.

Passejades pel barri gòtic a mitja nit, carrerons empedrats, mirades de complicitat, brindis amb copes i de manera informal i còmoda, de fons una música intercanviada i sobretot molta màgia.

Hem passat d'un fins després a un adéu (per sempre?).

D'abraçades càlides a les virtuals.

De besades fogoses a ...

El poder de la ment.

Al no aprendre a dominar la ment, vivim arrastrats per ella. Això és malviure!

La ment és massa loca per confiar-li la nostra vida! Li pots confiar els teus negocis, treballs... però no la teva vida!

Aquesta va d'excitació amb excitació, t'impedeix gaudir la vida.

Estam patint el "síndrome de dèficit de deleite" ( no sabem gosar del que ens dóna la vida).

Jo m'inclueixo dins tot aquest marc, un 10% és el que me passa i un 90% és el que faig amb el que me passa.

"El camí cap a casa de l'amic
         mai no és llarg"